Saluda el President

Des de nostra més tendra infància vam veure recórrer per camps i hortes dels nostres pobles i ciutats la figura fosca i elegant del Tren Alcoi-Gandia.

Aquell que els nostres pares i avis cridaven “de l’estraperlo”, el de l’oli i el vi, de la *carbonilla o del fum blanc i de la farina, el de el “Caga-*ferro” amb el qual improvisàvem els nostres particulars pessebres amb rierols, muntanyes i figures.

Va viure a través dels seus anys els avatars de la seua època, revoltes, guerres, suor i fam. Per les seues vies va recórrer al costat d’ells, els seus barrancs, ponts, túnels, estacions i baixadors de la seua benvolguda terra.

Tren Alcoi-Gandia, fill de progrés i modernització, va ser creat per a proveir les comarques de l’interior del *Comtat el *Alcoiá i la Safor.

Anys després, l’imparable creixement turístic en les nostres costes, les carreteres, els nous utilitaris, els “600”, i la falta de modernització en els ferrocarrils de via estreta va fer precipitar el seu tancament un bon dia d’abril de 1969.

Avui dia l’augment considerable del turisme rural i esportiu, els nous hàbits socials i la cerca de descans i assossec que antany haguera sigut impensable, ens poden fer pensar que paratges com el Barranc de l’Infern/Barranco del Duc amb els seus fabriques de la llum, els seus ponts, els seus túnels, la seua vegetació, els seus frondoses vessant de flors…., hem de mantenir-ho entre tots i poder somiar en la rehabilitació del seu camí, per on el passava, sempre de rigorós vestit negre, però aquesta vegada ……a través de la Via Verda del *Serpis.

José Morales Ferrandis