En memòria..

Dedicar la ruta no és plat de bon gust… dir-li adéu a gent que has conegut és tal vegada la sensació més desagradable que puga escriure. Fa uns anys, ens va sorprendre tots la mort del dolçainer Miquel Ruiz Gràcia, membre de la colla la safor i músic que sempre ens va acompanyar en la ruta. Si alguna cosa té esta ruta és l’esperit de germandat que guardem entre les comarques, prova d’això és l’amistat que es genera i que al despedir-se en pla broma diem au, fins l’any vinent. Per desgràcia este any hem de acomiadar dues persones que d’una forma o una altra han treballat i assistit a esta ruta.

Ramón Picornell és natural de Gandia, ho vaig conéixer perquè és un excel·lent fotògraf i vaig veure per les xarxes socials fotos seues del barranc, per cert fantàstiques totes elles: Evidentment quan veiem qualsevol tema relacionat amb el tren i el seu context ens interessa de seguida i és per això que anàvem parlant fins que un dia es va decidir vindre a la ruta. Recorde estar presentant l’acte quan un company em ve i em diu que algú em buscava, va ser en eixe moment on vaig tindre el plaer de conéixer-ho. Arran d’això parlavem molts més i vaig ser seguidor seu per les magnífiques fotografies que realitzava. Planer, persona oberta i disposada a ensenyar els seus coneixements de fotografia i del que poguera saber, sempre mostrava la seua col·laboració a qualsevol tema que l’associació poguera necessitar. Mestre et trobarem a faltar

 

 

José Garrido Pedregosa és natural de Còrdova, però des del 1969 murero. Amb ell la relació és familiar, el meu iaio va ser persona que em va ensenyar a amar la naturalesa. Ell era encarregat de la comarca del Comtat, record la primera vegada que vaig ser amb el Land Rover, aquells 4×4 indestructibles en que no hi havia cinturons de cap seguretat, baixant de L’Orxa cap a la fàbrica de la llum per haver de vigilar un concurs de pesca que es realitzava. Em va sorprendre la bellesa del paratge, era entrar a un món desconegut, totalment verge i realment bell. Sempre ha estat al peu del canó per a evitar focs i amb la brigada encarregar de la neteja de la zona. És per això que li dediquem esta ruta també a ell.

 

 

Desitgem que on realment es troben tant Ramón i José puguen estar en algun lloc més bell si és possible.

Va per vosaltres

última foto que va fer Ramón

Ramón i Nati amb Jaume . Foto Ximo

Ximo amb Ramón

José Garrido «el forestal»