CARTA OBERTA A LES LOCOMOTORES VILLALONGA I COCENTAINA

Estimades locomotores núm. 2 i núm. 7.

Aquest any farà 49 anys que vos deixaren estacionades de per vida a Gandia i a Alcoi.

Personalment no vos he vist treballar ni he tingut la sort d’escoltar el vostre xiulit, de sentir la carbonissa entrar-me als ulls ni de respirar el vostre fum. L’error d’haver-vos deixat de costat ens està passant factura. Hui ja no gaudim d’una bona comunicació entre els nostres pobles. Cada vegada ens troben més aïllats. També hem perdut capacitat de transport eficaç; ara mateix és necessari transportar totes les mercaderies amb camions. La vostra companyia germana, la que coneixíeu pel malnom del “Xitxarra” també va desaparéixer. De la vostra família, tan sols ens queda la germana gran, la “Compañia del Norte”, però la pobra porta més de vint anys lluitant per sobreviure i no sabem si podrà superar els entrebancs que se li posen. Desitjaríem no tornar a plorar altre error històric.

He conegut moltíssima gent que vos enyora en parlar del vostre record, es una cosa que no m’estranya gens. Vàreu fer una tasca molt important en aquestes comarques. Alcoi vos agreix la vostra ajuda perquè, gràcies a vosaltres i a les vostres sis germanes, aquesta ciutat fou un referent industrial durant els 77 anys de pujar i baixar pel Barranc de l’Infern. Però no només vos s’enyora a Alcoi, que a la resta de pobles els passa el mateix! Amb la vostra aturada tancaren moltíssimes fàbriques i el camp es va quedar sense un transport eficient. Evidentment no podeu sentir-vos culpables. Són els polítics, qui amb una proverbial i continuada falta de visió, optaren per oblidar-vos enlloc de modernitzar-vos, i propiciaren el transport privat. I res no ha millorat des de llavors, ans al contrari. Per desgràcia, hem anat a menys.

Del vostre patrimoni poc queda, un pont de ferro, els túnels, aiguades i algunes estacionetes. Però no són tot males noticies. Hi ha una associació que es dedica a mantenir viva la vostra memòria i preservar el vostre patrimoni. Tenen un parc temàtic al poble d’Almoines amb tot el vostre traçat reproduït a escala que és molt visitat. I ara, per sort, els ajuntaments dels pobles on paràveu s’han posat d’acord per treballar en el projecte de creació d’una via verda i d’un museu a l’aire lliure que recorde la vostra tasca.

No volia acomiadar-me sense donar-vos les gràcies. Ara fa 125 anys desenvolupàreu un paper essencial en el progrés d’aquestes comarques nostres; en el temps de l’estraperlo ajudareu els necessitats; vàreu possibilitar que la gent de serra coneguera el mar, els primers turistes de Gandia…, i com no, vàreu fer llaços de fum entre els pobles.

Estimades Beyer Peacock; simplement, gràcies.